Presentacions didàctiques a la classe de primària

Podem entendre per presentació el procés a través del qual un contingut d'un tema determinat és exposat davant d’un públic; per tant, el seu objectiu principal és informar sobre un tema en qüestió. En l'àmbit acadèmic, les presentacions són eines que apareixen en el procés ensenyament-aprenentatge i per a expressar els resultats d'una investigació o projecte. Cal esmentar que aquestes es poden elaborar a través de diverses eines com Power Point, Google Drive, Prezi, PowToon, VideoScribe, Emaze, Impress Js, etc.

A continuació explicarem algunes de les característiques bàsiques de les presentacions:

• Ofereixen la possibilitat d’incloure continguts multimèdia, tant visuals com auditius, que actuen com a guia per als que exposen i com a ajuda per als alumnes, fent així la informació molt més comprensible. 

• Augmenta l'eficàcia didàctica, ja que fa que els alumnes mostrin més atenció, interès i motivació i que interactuïn i participin mitjançant preguntes i qüestions per a analitzar i reflexionar. 

• Proporciona una bona visibilitat dels continguts. 

• Permet presentar la informació d'una manera esquemàtica i fer síntesi dels continguts. 

• Poden reproduir-se en la PDI per a tota la classe en l’aula, poden visualitzar-se des d’altres dispositius per tal de què els alumnes accedeixin de manera individual des de casa o poden trobar-se en nombrosos indrets d’Internet.

Pel que fa a les aplicacions de les presentacions dins de l’aula, nosaltres l'empraríem al tercer cicle de primària, a l’àrea de música. L'activitat consistiria en la projecció del conte musical “En un mercado persa”, escrit per Albert William Ketelbey, en el qual cada família d’instruments representa a un personatge o grup de personatges. Els alumnes, per tant, hauran d’identificar aquesta relació, reflexionant per què motiu una família d’instruments representa a un determinat personatge o grup (intensitat, so...). Per exemple, "la Princesa està representada per la família de corda (arpa i violins) i en la seva primera aparició es pot apreciar l’estructura piano-forte".

Aquí penjam la nostra Presentació del conte, que passaríem mentre va sonant la música.

 

L'horari més sacrificat d'Espanya... De quina professió es tracta?

A continuació presentem un vídeo del bloc educatiu de Fàtima El Hbabi Riera, companya nostra i futura mestra de primària (la millor de totes!). Es tracta d'un experiment en el qual dues persones parlen sobre els seus horaris laborals, una d'elles des d'una pantalla de missatgeria instantània similar a la de Whatssapp.

Com considerem que el vídeo parla per si sol, deixarem que cadascú el reflexioni individualment, no sense recordar abans que al final del vídeo hi ha un enllaç per signar una petició per racionalitzar els deures en el sistema educatiu espanyol. Us animen a participar-hi!

La pissarra digital (PD) i la pissarra digital interactiva (PDI) a l'aula

Després d’haver fet una petita recerca d’informació sobre la pissarra digital i les seves possibles aplicacions, pensem que pot ser una eina molt útil en la tasca diària a l’aula.
Tot i que podem emprar-la com a eina multimèdia o com a pissarra tradicional, és interessant valorar el primer aspecte, donat que es tracta d'un avanç important respecte als altres recursos que s’han emprat amb anterioritat: làmines, diapositives, televisió, radiocasset... 

Podem diferenciar dos tipus de pissarres digitals: la pissarra digital (PD) i la pissarra digital interactiva (PDI). La primera està composta per un canó de projecció i un ordinador connectat a Internet:

Esquema d'una PD

La segona, a més de comptar amb els components anteriors, porta afegida una pantalla tàctil que possibilita interactuar amb l’ordinador i permet, fins i tot, escriure sobre la mateixa, tant amb el dit com amb el llapis electrònic. Per aquest motiu, creiem que facilita les explicacions del mestre i potencia l'aprenentatge dels nens.

Imatge d'una PDI en l'aula

Tant la PD com la PDI comporten una sèrie d'avantatges en l'aula de primària, tant per als docents com per als discents.

Respecte als alumnes, cal dir que podran sentir-se protagonistes actius en el procés d’ensenyament, fet que afavorirà que estiguin més atents, motivats i interessats, ja que les explicacions que es fan amb la utilització de la pissarra digital són més visuals i participatives. Gràcies al fet de poder incorporar vídeos, simulacions i imatges, la comprensió de les explicacions estarà reforçada i serà molt més clara.

Per als mestres, la utilització de la pissarra digital a la classe suposarà un canvi d’estratègies en l’ensenyament i, per tant, un canvi metodològic per potenciar la integració de les TIC a l’aula. Aquesta integració possibilitarà, entre altres coses, cercar informació al moment de qualsevol de les assignatures que es realitzen durant el curs, elaborar activitats interactives, comentar i corregir els exercicis en forma digital... Amb això, el mestre podrà interaccionar amb els alumnes i no caldrà que estigui davant la pantalla de l’ordinador, fet que fa perdre la connexió amb el grup. D'aquesta forma, el docent podrà concentrar-se més en observar als seus alumnes i atendre a les seves preguntes.

Però, en la utilització de la pissarra digital també s’han trobat en una sèrie d’inconvenients sobretot per part dels mestres. En primer lloc, alguns mestres no sempre estan disposats a preparar les activitats i a aprendre a utilitzar nous recursos perquè implica una major dedicació quant al temps. A nivell més tècnic, direm que la lluminositat i les ombres poden ser un problema (per exemple, la claredat de l’aula pot dificultar la correcta visualització de les imatges projectades a la pissarra), que no poden escriure dues persones alhora i que les PD sovint estan situades a una alçada massa elevada pels nens. Per últim, cal esmentar que el seu manteniment requereix tècnics especialitzats i té un cost elevat (3.000 € en total, aprox.).

Personalment, creiem que l'ús de la PD i la PDI representa un clar avantatge i, encara que hi hagi alguns inconvenients, es tracta d'una font important per a aconseguir que les nostres classes siguin més motivadores, participatives i vistoses. Centrant-nos en la PDI, ja que amb tot el que hem mencionat abans, pensem que aquesta té més possibilitats a l'hora de treballar amb els nens, explicarem algunes de les aplicacions que ens han semblat més interessants a mitjançant captures de pantalla.

La primera captura és d'un joc que hem extret de Mundo Primària, una web amb múltiples aplicacions de matemàtiques, llengua, anglès, coneixement del medi... Aquesta en concret és de l'àrea de llengua castellana. Creiem que seria l'eina perfecta per aplicar al curs de primer de primària, ja que en aquesta etapa molts d'alumnes encara no tenen clar com han de separar les paraules correctament.

Imatge d'un joc de llengua de Mundo Primaria

Les següents imatges estan extretes de Retomates, una web centrada en l'àrea de matemàtiques. Entre les seves diverses aplicacions hem escollit dues sobre sumes, que empraríem durant el primer cicle.

Imatge d'un joc de Retomates

Imatge d'un joc de Retomates

L'última imatge mostra un dels jocs de Tiger Team, una web que funciona com a llibre de text d'anglès, a més d'incloure altres apartats com audiollibres, cançons, vídeos, gramàtica, llibre d'activitats...  Aquest és un mini joc per repassar vocabulari relacionat amb el menjar.

Imatge d'un joc de vocabulari de Tiger Team

CmapTools com a recurs educatiu

CmapTools és un software que serveix per a crear mapes conceptuals, que són tècniques d'aprenentatge mitjançant les quals els alumnes poden aprendre de manera més significativa, ja que la informació es veu de forma més visual, clara i ordenada, i molt més atractiva que si la memoritzassin en format textual.

Els mapes conceptuals estan formats per "conceptes", paraules que serveixen d'enllaç, i "proposicions", que uneixen els conceptes per construir frases amb significat. A més, els "enllaços creuats" relacionen diverses branques jeràrquiques entre si. CmapTools també permet afegir als diferents conceptes dibuixos, explicacions, fotografies, enllaços a pàgines web, etc. D'aquesta manera podem anar ampliant la informació, sense perdre la idea d'autoaprenentatge per part de l'alumne, ja que anem recompilant la informació, esquematitzant-la amb el fi d'estructurar els mapes conceptuals de manera ordenada.

A l'escola, Cmaptools pot ser una eina per a treballar, tant en equip com individualment, amb nens de totes les edats (Hernández i González, 2015), i per a fer activitats on els alumnes cerquin informació per si mateixos sobre un tema concret. Com a exemple pràctic, hem dissenyat un projecte sobre les famílies d'instruments musicals. La classe es dividiria en tres grans grups i a cadascun se li assignaria una família (corda, vent i percussió), sobre la qual hauria de cercar informació (fotografies, enllaços interessants, dibuixos, explicacions...) de diversos aspectes: so, material, exemples d'instruments, mesura... Després passarien a realitzar el mapa conceptual en si i a exposar-lo a la classe. Finalment, com a activitat més artística, els nens fabricaran instruments amb materials reciclats, de manera que puguin apreciar de forma pràctica les característiques que han treballat.

Exemple de CmapTools

Referències bibliogràfiques

Hernández, M.Á i González, F. (2015) El "Cmap-Tools", software para la creación de mapas conceptuales, una caja de herramientas para potenciar el autoaprendizaje. Recuperat de docplayer.es

Quirós Meneses, E. (2009). Recursos didácticos digitales: medios innovadores para el trabajo colaborativo en línea. Revista Electrónica Educare XIII (2). 47-62. Recuperat de http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=194114401005

Les TIC i l'educació emocional

Els alumnes han de ser competents només en l'àmbit intel·lectual? Poden ajudar les TIC a desenvolupar aquesta "intel·ligència emocional"? Per què cal ensenyar la capacitat empàtica en el món actual? Algunes d'aquestes qüestions es responen en el següent podcast de Jesús Manuel Gallardo, Estíbaliz Rodrigo i Fran Urrutia que, com nosaltres, estan cursant magisteri d'Educació Primària.

Nosaltres considerem que, tal com explica Estíbaliz Rodrigo, "No basta con que nuestros alumnos sean competentes, han de ser empáticos", per tal de fer un món més humà, per tornar a "humanitzar" aquest món. Així, coincidim en el fet que les TIC són el millor recurs per dur a terme aquest objectiu: educar persones que sàpiguen comprendre els seus sentiments i els dels altres, que siguin empàtiques. 

Per últim, esmentarem que ens han semblat molt interesants els exemples del cinema i de la música en l'aula. I és que, com diu Jesús Manuel Gallardo, "Quizás si quitáramos la música de la vida de un adolescente podríamos descubrir que estaría muy muda".

Mendeley a l'aula

Mendeley és un gestor bibliogràfic general gratuït i una gran eina per a compartir i descobrir bibliografia sobre temes determinats. Ens permet gestionar arxius de tipus PDF que poden ser importats des del nostre disc dur, d'Internet o des d'altres gestors bibliogràfics. La seva organització permet distribuir les nostres col·leccions en carpetes temàtiques, que es poden compartir de manera pública o privada en el núvol, per tal de col·laborar amb altres usuaris o amb el nostre equip de treball de classe. A més, el fet d'emmagatzemar la informació en el núvol també fa que aquesta pugui ser consultada des de diversos dispositius.

L’aplicació pràctica d’aquesta eina la realitzarem en el sisè curs de primària, ja que considerem que els nens d'aquesta edat són suficientment madurs com per començar a emprar aquest instrument. Així, amb Mendeley els alumnes treballaran i milloraran la seva habilitat d'investigació, de gestió, de descobriment i de compartició de documents.

El projecte en qüestió versarà sobre la temàtica "L'arribada de l'hivern", amb tots els subtemes que això suposa, com poden ser el canvi d'horari en l'illa, el canvi d'alimentació i els principals aliments de temporada, el canvi en la temperatura en el nostre clima, la diferència de població turística que hi ha a l'estiu en comparació a l'hivern...

En primer lloc, cada nen haurà de crear el seu compte individual en Mendeley. A continuació, per grups de feina, crearan una carpeta comuna que els facilitarà la tasca a realitzar i triaran un dels mencionats subtemes per a fer el treball. Després es passarà a la part de recerca d'informació a nivell grupal, de manera que en el compte de cada alumne quedaran registrats tots els documents consultats. Un cop feta la cerca, cada grup elaborarà un esquema (realitzat per exemple amb CmapTools) que els servirà de suport per a fer, posteriorment, una presentació oral. A continuació, els alumnes compartiran la seva creació, tant amb el professor com amb la resta de la classe, i passaran a realitzar la presentació oral pròpiament dita.

Aula d'informàtica

El mètode d’avaluació que utilitzaríem, finalitzada la tasca, seria generar un petit debat a classe, prestant especial atenció als raonaments i les intervencions dels alumnes. L'objectiu és avaluar el coneixement del nen en l’aplicació Mendeley, la seva capacitat per a saber compartir documents i realitzar recerques i per a organitzar la informació de manera adequada. També cal valorar si ha funcionat la feina i la recerca en equip i prendre nota dels problemes que hagin pogut sorgir durant el projecte. Això és un punt molt important per a nosaltres, ja que ens dóna una idea aproximada de l'opinió de cada nen i ens ajuda a saber si l'ús de l'eina en el futur ens facilitaria certes tasques a classe.

Possible exemple d'un treball

Google Drive a classe

Google Drive és una eina que pot ser molt útil per a generar recursos educatius entre un grup de docents. El fet de possibilitar l'edició compartida de documents, fins i tot de forma simultània, facilita la realització de les tasques i permet treballar en diferents llocs amb equips que disposin d’una connexió a Internet. A més, aquesta eina compta amb un historial de revisions que possibilita tornar a una versió anterior del document des del primer moment, per la qual cosa no és necessari realitzar còpies de seguretat. Aquesta funció té un altre avantatge: tot s’emmagatzema automàticament, de manera que no és necessari estar guardant els documents constantment.

A l'hora de fer servir aquesta eina amb alumnes en una aula de primària, estarem condicionats pel fet que tots ells han de tenir un compte de Gmail. Amb tot, es poden dissenyar recursos sense necessitat de què els alumnes disposin d'un compte, creant enllaços a carpetes o documents compartits que estiguin oberts a tota la xarxa o elaborant formularis que hagin de contestar.

La tasca que nosaltres hem dissenyat està pensada per a alumnes de deu anys que estiguin en cinquè curs de primària. Entenem que amb aquesta edat la seva competència digital serà suficient per a poder manejar-se amb autonomia en Internet i realitzar exercicis de recerca d'informació i d'edició de documents. Es tracta d'elaborar un àlbum durant les vacances de Nadal de tota la classe, a partir de fotos i vídeos penjats per cada alumne en una presentació compartida en Google Drive. 

Es pretén que amb aquesta activitat els alumnes:

• Siguin capaços de realitzar un treball en grup, però mitjançant les seves aportacions individuals.
• Puguin expressar les seves vivències a través de fotografies, vídeos i paraules clau.
• Millorin la seva competència en l'ús dels programes de Google Drive per a l'edició de text i per a elaborar presentacions multimèdia.
• Valorin les possibilitats i els avantatges de treballar amb arxius compartits.

Equipament d'una aula de primària

Per dur a terme l'activitat seguirem els següents passos:

1. Com a requisit previ, és necessari que els alumnes tinguin un compte de Gmail.
2. El professor crearà una carpeta compartida amb una presentació en la qual es realitzarà l'àlbum. D'aquesta forma, cada alumne podrà anar editant-la durant les vacances, fent una mena de "diari".
3. En tornar a classe el professor projectarà l'àlbum amb la PDI i cada alumne anirà explicant les seves fotos, vídeos o textos als altres.
4. Finalment es realitzarà una autoavaluació a nivell grupal mitjançant rúbriques (prèviament dissenyades pel professor) amb els formularis de  Google Drive. Els dos primers camps s'utilitzaran per a posar el llinatge i el nom (perquè el full de càlcul que es generi estigui ordenat alfabèticament) i els altres valoraran, amb una escala de l'1 al 5, diferents aspectes sobre l'eina, el projecte... La valoració és merament orientativa, ja que considerem que el vertader aprenentatge d'aquesta activitat és el propi debat a l'aula. A continuació adjuntem un exemple de FORMULARI:

La deficiència visual i l'accés a les TIC

Les TIC creen oportunitats per a tots els membres de la societat, sobretot per als que tenen alguna deficiència visual. Eliminen, per tant, qualsevol barrera, permetent el desenvolupament de tothom.

Tanmateix, la gran majoria de pàgines d'Internet encara continuen sent gairebé inaccessibles per a aquestes persones. Això suposa un clar desavantatge perquè, en la mesura que l'educació depèn de les TIC, la impossibilitat d'accedir a aquestes limita alhora les possibilitats d'aprenentatge de les persones amb deficiències visuals.

El següent àudio forma part del Proyecto de la Organización Comunitaria La Casa de Los Peces, anomenat Audioteca Valparaíso. En ell s'analitza aquest tema de forma breu, però, en la nostra opinió, també molt precisa.

Els blocs en l'educació

Blogger és un recurs gratuït molt útil perquè permet afegir tot tipus d'informació (escrits, enllaços, vídeos, imatges...), consultar-la en qualsevol moment i compartir-la amb els altres. A més, possibilita la participació col·lectiva, donat que diverses persones poden editar la informació i interactuar els uns amb els altres. Això fa que Blogger sigui un espai idoni per a publicar materials relacionats amb la docència, com poden ser guies, textos, àudios, idees, projectes, etc.

El bloc ens serveix com a nexe d'unió entre aules, cicles, consell escolar i famílies, facilitant la comunicació d'avisos, consells, orientacions, tutories i anuncis d'activitats (com tallers i festes). D'aquesta manera, les famílies estan al corrent del progrés en l'aprenentatge dels seus fills.

Algunes aplicacions del bloc a l'aula que ens han semblat més interessants són: utilitzar-lo com a espai de lliurament de tasques tant individuals i grupals, planificar l'assignatura, compartir recursos interessants entre els alumnes i el professor...

Per a exemplificar-ho, hem dissenyat un projecte sobre la història i cultura d'Eivissa que es realitzaria en el primer i segon curs de primària. L'explicarem en fases perquè quedi el més clar possible: 

• El mestre plantejaria diferents preguntes i/o proves que els alumnes, dividits en grups, haurien de respondre a una entrada al bloc. Aquestes respostes podrien ser diverses, de manera que els alumnes treballin les diferents opcions que ens aporta l'eina: penjar un vídeo sobre el ball pagès, penjar un àudio d'una caramella, realitzar una entrada sobre l'estada dels hippies a Eivissa, fotografies dels principals accidents geogràfics de l'illa, una vídeo-entrevista als avis sobre les tasques de l'agricultura o la pesca, etc.

• Cada grup hauria de fer un comentari sobre les entrades dels altres grups, aportant informació complementària, fent una correcció o donant la seva opinió.

• Per a cada pregunta o prova es faria una sessió de debat a classe, en la qual els nens explicarien els comentaris realitzats a cada grup, i el professor faria les correccions pertinents i valoraria els elements positius de cada entrada.

• Finalment, a partir del debat, cada grup hauria de fer un comentari en la seva pròpia entrada titulat "Reflexió final", en el qual identifiquin els seus errors i realitzin una autoavaluació.

Pel que fa al mètode d'avaluació, el professor hauria d'observar la participació de cada alumne en classe i, mitjançant els debats, comprovar que han après, per exemple fent una "roda" de preguntes a la classe o amb un mètode alternatiu al típic "examen", com pot ser el Kahoot.

Imatge pròpia d'un exemple d'una entrada segons el nostre projecte

Symbaloo com a eina didàctica

Actualment, en el món de l’educació, trobem que cada vegada hi ha més interacció entre les noves tecnologies, el professorat i els alumnes. Aquest fet ens apropa a estar sempre en una contínua formació i actualització tecnològica. Un exemple és Symbaloo, una eina que es pot fer servir a les aules, ja que és gratuïta, senzilla i visual.

En obrir l’aplicació en pantalla, trobem una interfície clara i visual, fàcil de modificar; és una eina molt dinàmica que permet una organització de l'espai personalitzada, fet que ens facilita tenir els recursos ordenats.

El professor pot tenir aquesta eina optimitzada i penjar el material i els continguts de les seves classes al mateix espai, donant opció a poder accedir-hi en qualsevol moment i lloc. Tant els alumnes com els mestres poden portar un control actualitzat, en qüestions d’informació i webs consultades, de tasques fetes,  faltes d’assistència... aconseguint que els discents adoptin una actitud responsable i altres hàbits necessaris en la seva rutina escolar. També poden fer ús d’aquesta eina terceres persones, que no formen part del grup (pares, el director del centre, altres classes de l’escola, el cap d’estudis...).


El més important de tot és que, amb Symbaloo es poden realitzar classes més actives i motivadores, ja que, a grans trets, amb la seva introducció ens "sortim" una mica de les dinàmiques emprades fins aleshores, i centrem l’atenció en una eina nova i en les seves aportacions.

Un exemple pràctic de com utilitzaríem Symbaloo a l'aula seria a l'hora de treballar amb projectes. En aquest cas, hem pensat fer-ho amb la temàtica del mar.

Dins del mateix Symbaloo cada "webmix" estaria dedicat a una part del mar (aus marines, peixos, conservació del mar, etc.) i inclouria els enllaços de les pàgines webs consultades, els documentals vists a classe, pel·lícules visualitzades de la mateixa temàtica i els treballs col·lectius o individuals realitzats pels nens (vídeos, fotos, excursions, rua de carnestoltes, etc.). D'aquesta manera quan estigui finalitzat el projecte, cada classe podrà compartir el seu Symbaloo amb la resta de grups de l'escola.

Imatge pròpia d'un dels nostres Symbaloos

Estem preparats per a l' Era del Connectivisme?

En aquesta primera entrada us presentem, a mode d'introducció, una reflexió que està a l'ordre del dia. Al següent vídeo s'explica l'evolució que s'ha donat en el camp de la comunicació i la tecnologia des de l'Edat de Pedra fins a l'anomenada "Era del Connectivisme".

Trobeu que aquest concepte pot arribar a ser acceptat i normalitzat en un futur?

Compartit de https://youtu.be/yXeQjiNOVSY